L'àrea de la denominació és diversa amb característiques geològiques i climàtiques canviats. El nexe d'unió és la conca mitjana del riu Segre, entre el Pirineu i l'Ebre, i el clima interior i sec, allunyat de la influència marítima i marcat per una insolació elevada, una pluviositat escassa i persistent humitat de les boires d'hivern.
Les vinyes són entre els 200 i 400 m d'altitud. El sòl és calcari recobert de sorra, amb una gran uniformitat a tota la denominació.
Les subzones d'Artesa i del Pallars Jussà són les més septentrionals, amb les vinyes de major altitud i influència pirenaica. Raimat, a l'extrem oriental, té un relleu suau i clima continental. La subzona del Segrià, al pla de Lleida, és característica de terres de secà. Les Garrigues i les Valls del Riucorb són terres àrides.
Varietats Blanques Recomanades
Varietats Blanques Autoritzades
Varietats Negres Recomanades
L'arribada de la fil·loxera a Catalunya va ser a l'any 1.879, tot i que a la comarca de Lleida no va arribar fins al 1.895 (l'any 1.893 es van començar a trobar indicis de l'insecte).
L'any 1.893 es parla que afecta el partit de la Seu d'Urgell. Però fou al 1.895 que a Agramunt, Balaguer, Castell del Remei i, progressivament, a tot el territori occidental les vinyes anaren restant afectades. Al 1.986 la part alta de la Segarra ja eren víctimes de la fil·loxera. A la Conca de Tremp arribà al juny de 1.900 i tingué uns efectes ràpids i devastadors. El 1.901 ja s'havia estès notablement.
Després de la fil·loxera, el conreu de la vinya va disminuïr molt. D'aquesta forma, l'any 1.909 la superfície plantada amb vinya americana (resistent a la fil·loxera) assolia a la província de Lleida 15.161 hectàrees, de les quals 13.343 eren replantació de terres fil·loxerades i 1.818 eren terres que abans no estaven dedicades a la vinya. Les 102.920 hectàrees no reconstituïdes, es van dedicar majoritàriament al cultiu de l'olivera.
A la zona de ponent, les varietats destruïdes per la fil·loxera van ser: Pinós, Samsó, Sumoll i Garnatxa. Les varietats injertades en ceps americans foren: Monastrell, Macabeu, Trepat, Garnatxa i Sumolll.
En aquest moment va ser quan també es van importar les varietats franceses, com el Cabernet Sauvignon.
Els vins elaborats i embotellats, amparats per la Denominació d' Origen Costers del Segre, responen als tipus i graduacions alcohòliques volumètriques adquirides següents:
- Blanc: Grau alcohòlic volumètric adquirit mínim 10,5 % vol. màxim 14,5 %.
- Rosat: Grau alcohòlic volumètric adquirit mínim 10,5 % vol. màxim 13,5 %.
- Negre: Grau alcohòlic volumètric adquirit mínim 11 % vol. màxim 14,5 %.
- Vi Escumòs de qualitat: Grau alcohòlic volumètric adquirit mínim 10,80 % vol. màxim 12,80 %.
Els vins qualificats per la Denominació d'Origen Costers del Segre podran utilitzar-se com vins base per a l'elaboració de vins escumosos de qualitat.
S' elaboraran segons el mètode tradicional amb segona fermentació en l'ampolla amb una durada de 9 mesos d'envelliment, a comptar des de la data de tiratge fins el degorge.
- Vi de licor: Grau alcohòlic volumètric adquirit mínim 15 % vol. màxim 22 %.
- Vi d'agulla: Grau alcohòlic volumètric adquirit mínim 10 % vol. màxim 12,5 %.
Gràfiques i Estadístiques descarregables en pdf.
Per a poder llegir els arxius és necessari el programa Adobe Acrobat Reader.
PRÀCTIQUES DE CULTIU
Tots els treballs culturals respectaran l'equilibri fisiològic de la planta, resultaran respectuosos amb el medi ambient i s'aplicaran els coneixements agronòmics que tendeixin a l'obtenció d'un raïm en condicions òptimes per a la seva vinificació, amb una densitat de plantació màxima de 4.500 vinyes per hectàrea i una densitat mínima de 1.500 vinyes per hectàrea.
PRODUCCIÓ ADMESA
La producció màxima admesa serà de 120 hectolitres de vi per hectàrea, tant en varietats blanques com en varietats negres.
MÈTODES D'ELABORACIÓ
En la producció de most se seguiran les pràctiques tradicionals aplicades amb una tecnologia moderna orientada a la millora de la qualitat dels vins.S'aplicaran pressions adecuades per a l'extracció del most o del vi i la seva separació de la brisa, de manera que el seu rendiment no sigui superior a 75 litres de most o vi per cada 100 Kg de verema.
Per tal de poder certificar que els vins que pertanyen a la DO Costers del Segre, són vins de qualitat, el Consell Regulador establert una normativa de qualificació de vins.
Les persones inscrites en el Registre d'elaboradors de la Denominació d'Origen Costers del Segre que vulguin obtenir la qualificació i la certificació del vi i a la vegada garantir la traçabilitat del producte vitivinícola, han de presentar al Consell Regulador una sol·licitud d'admissió per a cada partida.
El procés de qualificació implica la verificació de la conformitat dels vins presentats amb les condicions de producció i elaboració que s'estableixen al Reglament de la DO Costers del Segre, així com la superació dels exàmens analítics i organolèptics reglamentaris.
Per l'execució dels exàmens analítics i organolèptics, s'extreuen 4 mostres de cada partida, i el Consell Regulador estableix un Comitè de Tast per a poder realitzar la qualificació dels vins. El Comitè informa sobre la qualitat dels vins, tant en la fase d'elaboració com a la fase de comercialització. Els exàmens analítics es realitzen als laboratoris de l'Institut Català de la Vinya i el Vi.
Si el vi no és apte per a estar a la DO Costers del Segre, pot quedar desqualificat pel Consell Regulador de la DO Costers del Segre.
